Els tres garberets
Si n’eren tres garberets
de la plana de Cerdanya.
Se’n van ‘nar a segar a l’Urgell
una llarga temporada.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
Ja un porta el volant d’or
l’altre li’n porta de plata
i el més petit de tots
porta la falç daurada.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
Una senyora l’ha vist,
n’ha quedat enamorada.
L’han enviat a buscar
per una de les criades.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
- Déu lo guard, lo segador,
la mestressa us demana.
-Digueu-li que ja n’hi airé
a les quatre de la tarda.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
Quan les quatre en van tocar,
el segador en puja l’escala:
- Déu la guard, la dolça amor,
què és lo que vostè em
demana?
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
- Segador, bon segador,
em segarà un camp de civada?
- La civada li segaré
si els tractes m’hi agraden.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
- La civada no és al pla
ni tampoc a la muntanya;
n’és a sota el davantal,
la camisa me l’amaga.
Sega-me’l arrany, sega-me’l
arrany / que la palla va cara,
sega-me’l arrany.
- Segador, el bon segador,
quantes n’heu desponcellades?
- Trenta-vuit o trenta-nou,
quaranta la que faig ara.
Autor(es): Popular
