El tunc que tan tunc
1) —Anem, pastors, a Betlem;
caminem, anem, anem.
Allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc;
allà farem sardaneta,
tunc que tan tunc,
que tan tunc, que tan teta.
2) —Si l’Àngel no és mentider,
bé sé on jo el trobaré:
allà, en aquella coveta…
3) Jo li porto un formatget
per quan ell sigui grandet,
que tindrà força dentetes…
4) Com que plora el minyonet,
jo li porto un matonet
i li beso la maneta…
5) Per la mare vull deixar,
perquè es pugui alimentar,
una gallina grasseta…
6) I aquest gall dindi tan gros,
l’ofereixo al seu espòs,
que en farà bona festeta…
Autor(es): Popular
