El valset de la Tarota
Et vaig conèixer un matí de febrer,
anaves amb la Mercè.
Rèieu distretes, parlant en secret,
de coses que mai no sabré.
Amb una cua i un abric vermell
i una mirada brillant,
vaig tenir clar, que des d’aquell moment,
la noia del somnis era realitat.
Et vull escriure una cançó d'amor
un valset amb la tarota,
i en somnis sota el cel càlid d'agost,
ballar-lo tota l'estona.
Avui m'han dit que el teu nom és Carlota
i que vius aquí al costat,
que vols aprendre a tocar la tarota
i sortir a Festes de Maig.
I pel carrer quan et senti a prop meu,
i vegi que m’estàs mirant,
mort de vergonya potser et diré
que t'estimo de veritat.
I imaginant que estem de costat,
tocant la nostra cançó
que sols hi som tu i jo...
