El vol de la falzia

Toni Morlà

Voldria fer una cançó
i rompre aquest gran silenci,
enyor la teva presència
vull fer un dibuix del teu cos;
així tindria repòs
els vespres dins del meu llit
tu ets de ma vida el sentit
vaig retenent el meu plor.
Voldria fer una cançó
que escoltassis cada dia,
i més aprop estaria,
més aprop del teu amor
que a cada vers hi trobassis
noves paraules per a tu
que ma veu et pogués duu
una pau que desitjassis.
Voldria fer una cançó
d'aquell màgic mes d'agost,
la lluna plena que fos
testimoni de l'amor;
tornar enrere allà a l'estiu
al moment que et vaig trobar
i et tornaria a cantar
aquella cançó que diu:
He parlat amb la falzia
que és un au de temporada,
i sé que en una temporada
partirà allà on sia;
i tenc les mans ben obertes
perquè vull córrer aquest risc,
tot el temps que el corr ho visc
vida, és veure les ofertes.
He parlat amb la falzia
abans que agafàs el vol,
el poeta va de dol
parteix la seva núvia,
conversaren no fa gaire
dels nostres diferents mons,
el destí fa les partions
un a terra, l'altre a l'aire.