Embarbussament
No rigueu, ni rogueu, ni regueu,
ni prengueu res ros al ras rus!
Què bé el que ve; i què bo el do
del qui duu durs daus d’or.
No vas sol a pel vas
o sol vas pel sòl amb les xancles xules que xalen
del xolo que xiula i piula.
No em cap al cap
que amb un cop de cup
ataqui i toqui i taqui
la tela lila de la tieta Tula.
Apunta que apunta la punta
i des de la punta de la punta,
llença la llança lluny del puny al juny.
El papa de la Pepa popa la pipa amb poca pupa,
però ni la popa de la mona mana,
ni a la truja jutja si és justa la pluja.
Si no rius als rius ni portes portes,
no vulguis veure i creure
que sents cent veus o creus en deu creus.
Perquè a vegades porto arracades robades endebades
o vells anells bells
pels balls a les valls del Pallars.
Al pis del pas del poc roc,
amb el pa del pi del Pe de Pont
no mena cap mena de mini mono.
Marco la marca, encerclo el cercle
i esberlo l’olla amb la porra de la parra
d’on brolla la font fantasma.
I vet aquí un gat, mesquer i mesquí a Moscou,
i vet aquí un gos, fugaç i fogós a l’Arboç,
que aquest poc foc, poruc i mandrós,
ja s’ha fos.
