Em torna boig
Em vaig colar en una festa privada
En una torre ben fortificada
On es reuneix la gent espavilada
"hola, ¿qué tal? ¿Diseñas o trabajas?"
Ja feia hores que m'arrossegava
Mig col·locat agafat a la barra
Tot d'un plegat una llum cegadora
Se m'apareix una criatura màgica
I és que em torna boig
Aquesta nena a mi em torna boig
La seva cara simpàtica
I una presència magnífica
Ai, em torna boig
Aquesta nena a mi em torna boig
Tinc l'organisme en dilatació
I el cap i el cor en contradicció
Una rialla magnífica i tot un aire enigmàtic
Com una ratlla de "coca"
La nit se la va emportar
No sé on està
Jo que em pensava que era comunista
Al veure aquell objecte consumista
Faig contricció de la teoria marxista
I entro de ple en el neocapitalisme
I només penso en aquell cos de sauna
Torre, piscina i moltíssima plata
I en una vida equilibrada i sana
De silicona i "croissanets" de nata
I ara aquí em tens fet un nàufrag enyorant la vida fàcil
Però sortiré d'aquest barri, no sé si em convidaran
No sé on està
Simpàtica, magnfica, magnètica, enigmàtica...
Autor(es): Willy Chirino
