Encara
Et decidires a canviar,
T'agradaria arribar,
A un món un poc més just,
On pogueres opinar.
Et cansares del mateix,
D'hipocresia i de diners,
D'una vida en mals de caps,
Per buscar la llibertat.
Però tranquil que no ets,
Ni l'últim ni el primer,
No hi ha res a fer.
Encara que cregues,
Que entre tots heu arreglarem,
Encara que penses.
Encara que crides,
No et faran ni puto cas,
Encara que lluites.
Però ací no està el final,
No es tracta d'abandonar.
Sinó acabarem com ells,
Amagats darrere dels diners.
Ara arriba el moment,
Pensat bé el que a tu convé.
Viure com et diu la gent,
O tractar canviar el present?
Però tranquil que no ets,
Ni l'últim ni el primer,
No hi ha res a fer.
Encara que cregues,
Que entre tots heu arreglarem,
Encara que penses.
Encara que crides,
No et faran ni puto cas,
Encara que lluites.
Autor(es): Indefinits
