Encara queden dies

Victòria Quingles

Encara queden dies estranys,
Dies que s’omple el safareig,
Dies de pluja lleu
Que les paraules vanes
Màgicament s’esborren, i llambregen
Les veus misterioses als jardins.
Encara queden dies
Que gotegen notes de cançons
A les fulles dels arbres entorsits
Per un temps va,
De creixença interrogada
Inútilment cap a una mort debades.
Encara queden dies estranys,
Que les converses
Transcorren tan plàcidament
Com un onatge lleu sobre la sorra
D’una platja tintada amb llum tranquil·la
Que de sobte esclata amb tanys de flors i besos.
Encara queden dies estranys,
Dies per rescatar
Cadàvers de records a la vorera,
Per fi recuperats amb els ulls plens
De peixos de colors i de conquilles
Obertes, de llambreigs i de troballes.
Encara queden dies estranys,
Els dies plens d’ofrenes
Amb la màgia, l’encís definitiu,
D’encetar nous senders sense nostàlgies,
Amb colors nous
D’un temps autènticament retornat.
Encara queden dies estranys.