En clau de futur

Josep Romeu

Recordes quan vam construir el nostre lloc
i la sang ens bullia per veure aquest món:
viatges a Berga, cafès a la plaça,
converses de tot el que llavors començava;
qui ens havia de dir que es faria tan gran el nostre arbre
i que ningú és imprescindible, tampoc nosaltres.

I quan vam escoltar la veu d'una cançó,
de la Fera Ferotge fins a l'Unicorn,
semblava més clara la teva mirada,
serà que la història acaricia amb paraules;
parlar de lluita és parlar de vida,
com la nit també és una part del dia.

Ja no cremen els somnis ni perden sentit les paraules,
ja no em segresten els segons d'una mirada;
travessant l'oceà hem sentit veus de la Nova troba
cantant que la poesia és una arma carregada de futur.

Passaven els mesos sense avisar
i jo em preguntava per l'endemà;
no vam trobar noves formes de viure
ni tampoc el secret que té el pas dels dies,
però vam descobrir la força de la voluntat
i que la primera victòria es guanya dins el cap.

I quan vam topar amb els enemics de l'amor,
que fidels al sistema sembraven la por,
silenciant a les veus que qüestionen i parlen,
traficant amb idees, buidant els missatges;
l'amor no entén de límits ni xantatges,
amb la veu, la vida, Te recuerdo Amanda.

Ja no cremen els somnis ni perden sentit les paraules,
ja no em segresten els segons d'una mirada;
travessant l'oceà hem sentit veus de la Nova troba
cantant que la poesia és una arma carregada de futur.