En diferents direccions
Naveguem tots dos en aquest mar d’opinions, i no,
ara ja toca ser forts com un nadó que es troba sol.
I no jugarem a veure qui és millor, entre tots dos.
No recordarem amb ràbia cap petó.
Ara vaig tot sol, ara és estrany quan estic millor.
Ara que només sóc jo qui porta el ritme del meu món.
I no jugaré a fer-me mai el fort.
Si vols i pots, fes-me entendre que a la terra ja no hi sóc.
Potser ara és tard per viure del passat.
Tot recordant, ara em sembla tan llunyà com irreal.
Acceptarem que el fil ja s’ha trencat, tot deslligat.
Una melodia que mai vam composar.
Una melodia que mai vam cantar.
Et faràs ben gran, tindràs néts grans i forts.
No seré jo qui els porti a veure un vespre el nostre port.
No tindré pas res a veure si els seus ulls són clars i forts.
Si la vida t’ha deixat creure en la sort.
I si algun dia vols pots recordar-nos quan vam ser tan forts,
i vam despedir-nos sense dir-nos...
Ara vas pel món, i sé que no seré jo qui avui acabi el dia abraçant-te,
sens saber si et sents millor.
I si algun dia vols pots recordar-nos quan vam ser tan forts,
i vam despedir-nos sense dir-nos..
