Engabiats

Carles Ribot

Engabiats i Embruixats ens tenen,
cremant boscos sencers, no els detenen,
decidint què en faran dels seus diners?
Però ells fan i desfan, i a tu, no t'entenen.

Aquí es perpetua l'essència d'un pobre noi,
que fent cançons volia canviar el món,
mai és massa tard per entendre la realitat,
en un indret, tan llunyà, en el que tots podem,
somiar.

Enganyats i ben cremats ens tenen
pensar ni un sol moment, no et deixen,
posant fronteres i separant famílies enteres,
però ells es fan els innocents, volen adormir-nos per
sempre més!

Oh no! No! No! No ho aconseguiran!
Mentres estiguem tu i jo lluitant.
Oh no! No! No! Els han matat a tots,
Els hi donaran més de mil rams de flors.

Aquí es perpetua l'essència d'un pobre noi,
que fent cançons volia canviar el món,
el que cultivi l'amor no ho destruíreu,
ni tan sols armats podreu fer-hi res.

Dara dara, dara dara dam dara....