En voler
Pots venir en voler volant,
pots entrar, per a tu està obert,
papallona que a la llum artificial
l'estimes tant com al cel obert.
No és que jo em distregui, no,
és que pens en altres coses:
en temps antics de donzelles i cavallers,
en paraïssos als teus llavis calents.
Vendràs en voler i te n'aniràs ballant,
vendràs en voler i t'estimaré igual.
Si és millor estar tot sol
per llepar-se ses ferides,
deixa'm com un animal ferit
sentint nomes els bategs del pit.
No és que m'hagi perdut, no,
és que no sé on estic ara,
a quin nivell de pau espiritual
o a quina profunditat del fang.
Vendràs en voler i te n'aniràs ballant,
vendràs en voler i t'estimaré igual.
Autor(es): David Serra
