Enterrem tots els forats
Quan parlem de les pressons, que els murs caiguin a terra
no son somnis juvenils, parlem de coses més series.
Misèria i tortura s'acumulen rere els murs,
son persones no dimonis els que no han tingut opcions com tu.
Em fa por sortir a fora i no veure més opció
que callar i morir de gana o passar a l'expropiació.
Alguns seuen i es queixen, un dia els hi arribarà
la necessitat dels altres de tapar-se i robar.
O explotar com una bèstia i no rebre cap perdó.
caure des de tan enlaire que no puguis de que no,
que ho feies a consciència i que mereixes la mort.
Que qui més ho necessita, més se li denega tot.
I no et sembla coincidència que qui més a suportat
sigui el que després acabi primer engarjolat?
que qui tortura i assassina, se'l vesteixi de blanc?
Senyals que identifiquen que això no està funcionant.
Jo només hi veig sortida si trenquem tots els barrots
i fem més pedagogia i fotem menys mastegots,
que la jusiticia no mani si no és popular,
que no hi hagi explotadors i no hi hagi explotats.
No vull veure per la tele com tanquen als meus amics
mentre ningú es preocupa de perquè no entren els rics.
No és qüestió de ser anarquista, és qüestió d'humanitat,
si volem ser persones enterrem tots els forats.
Autor(es): Aitor Nieve
