Enyorança
Què lluny queda ma casa
La terra d’on jo vaig partir
En la llar una brasa
En la porta la dona i els fills
Els ocells eren joves i lliures
I cantaven el dia sencer
Els ocells ja no riuen
I ara van recordant els xiprers
Què lluny queda el meu poble
Dels somnis només queda fum
Altra vida de pobre
En la mar està escrit el meu rumb
Una flor s’ha emportat la memòria
He oblidat el desig de tornar
Apartat de la història
En un port perfumat de safrà
Què lluny queda aquell viure
Què lluny queda lo que mai vindrà
Què lluny queda ser lliure
Què lluny queda el camí travessat
He sigut arrancat del destí
Un record serà el meu llegat
I ara vull que em deixeu ací
En el sol vull trobar el descans
Autor(es): Anselmo Martí Jover
