Entre dos mons
El sol et crema la pell / i els teus peus van caminant,
Sobre una terra bullent / on la vida no hi creix mai.
El profeta no t'ofereix / mots que et puguin consolar.
El teu cor dirigeix / la mirada cap al mar
I una barca es llança a l'aigua,
Navegant cap a Occident.
Fart d'agenollar-te i esperar / un Déu que mai no arribarà
Només queda l'esperança de travessar aquest mar.
Has salpat sense res / cercant l'oportunitat
De tenir alguna cosa més / i no topar amb la realitat.
Un món amb uns cors freds / que no et sabran estimar.
Mai no seràs plenament / en el Nord que havies somiat.
I una barca es llança a l'aigua,
Navegant cap a Occident.
Fart d'agenollar-te i esperar / un Déu que mai no arribarà
Només queda l'esperança de travessar aquest mar.
La condemna està executada / ja només queda la sort.
Si l'ànima està salvada / què més dóna una altra mort.
La condemna està executada / ja només queda la sort.
Si l'ànima està salvada / què més dóna una altra mort.
La condemna està executada / ja només queda la sort.
Si l'ànima està salvada / què més dóna una altra mort.
El sofriment etern / serà el teu company de viatge
Podràs sortir mai d'aquest infern?
El sofriment etern / serà el teu company de viatge
Podràs sortir mai d'aquest infern?
Autor(es): Malestar Social
