Entre Gràcia i Alcoi

Jordi Moltó

Antiga, estimada, solcada de torrents,
travesseres i noms de sants.
Gràcia! De carrers petits i un carrer gran,
que guardes encara en els teus vells murs
l'ombra dels avis i els primers jocs de la mare.
Gràcia! De places guarnides en festes d'estiu!
Vila! Tu fores estora de llambordes
on les meves passes d'infant et descobrien.
On vaig aprendre a caminar!
On nasqueren els meus somnis d'adolescent,
on moriren després per a renéixer avui.
Gràcia! Gràcies per tants records i tant present!
Gràcies! Per recollir l'alè del meu cant
i l'esguard serè que et passeja i et contempla novament
i t'agermana a cada pas amb el vent de La Serreta
que xiula entre els arcs del Pont de les Set Llunes
d'aquest Alcoi tan enyorat.
Alcoi! Estimada del rei En Jaume,
redós que fores de cent rebesavis meus,
bressol de l'avi de qui un dia nasqué el pare.
Tu ets part de la meva història.
Aquí nasqueren els meus abans que jo
i duc arreu l'escalf d'antics bressols.