És ara que fa fred
És ara que fa fred i la soledat
s'ha acabat.
Ses algues suren a mitja distància.
Es arbres tornen de cap a la mar.
Es peixos diuen que no s'ho esperaven.
Ho volen canviar tot de lloc, no volen deixar un moble on estava.
No me n'oblidaré, de l'aire-
No me n'oblidaré, del sol.
No oblidaré la teua cara.
És com si no hagués passat, com si encara fos aquí amb naltros.
Autor(es): Antoni Torres
