En un Màgic Adéu
Mai no sabré perquè
les onades tornen al seu llit,
amb un ritme misteriós,
intens que fa rutina...
Mai no sabré perquèl’espai i el
temps són innits
i nosaltres tant concrets
en tota mesura...
Mai no sabré perquè
el perquè de tantes coses...
Mai no sabré perquè
la vida se’n va...
en un màgic adéu...
Mai no sabré perquè
el camí aprés no serveix de res,
si la pluja i el vent,
esborra les petjades.
Mai no sabré perquè
el records ofeguen el present,
passejant-se per la ment,
com núvols de tempesta.
Mai no sabré perquè
resten fosques les imatges,
deixant un regust amarg,
i dolç d’aquell record
No hi haurà mai recer
per aquesta trista solitud
envoltant els sentits
l’atzar d’aquest destí nal
I em pregunto....
perquè la vida se’n va
en un màgic adéu
No perdré l’esperança...
ni tampoc la vull tenir...
entremig de tanta llum la nit
Mai no sabré perquè
el perquè de tantes coses..
Mai no sabré perquè
la vida se'n va...
en un màgic adéu.
Autor(es): Enric Llucià
