Epíleg
Creixen verds, tranquils i serens
Els camps que ara tinc sota els peus
Lentament enfilo en el temps
Camino per llocs que conec
Pren una espurna als meus ulls
Dansant entre espigues daurades de juny
Creixen ferms, tranquils i serens
els somnis que em guien els peus.
Tants camins amb insòlit final quan veus que acaben on van començar
Tants camins amb insòlit final, qui sap si després de tant, em recordarà?
Tanco els ulls, recordo a l’instant
L’olor de tot el què he estimat
Sento el vent, les fulles xiulant
Em fan pessigolles les mans
L’últim pas, m’aturo al llindar, la porta dels somnis que em queden davant
Giro el cap, només veig els camps que ara em demanen que els cuidi demà
Prego el temps que m’ajudi a lluitar per tot el què un dia vaig abandonar
torna sense glòria a casa aquell soldat
Creixen verds, tranquils i serens
Els camps que ara tinc sota els peus
Lentament enfilo en el temps
I s’obren les portes del cel
