És aquí

Eduard Gener

Sóc alguna cosa certa
o el bufó que et fa riure i plorar?
Sóc lleuger per fer-te lliure
o duc els peus clavats ben endins l’asfalt?

Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.

Potser no som revolucionaris,
potser l’amor era normalment això.
Ni un conte dramàtic, ni la temptació i el seu llarg mostrari,
només la candidesa d’un enamorat de tu.

Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.

Pujo al teu descapotable,
anem a fer aquell viatge,
i que les portades dels diaris obrin dissabte
amb el nostre rapte express.

Quan la lluna de setembre
es posi en guàrdia gelosa de tu i de mi,
salta ràpid per la finestra
i anem davant del mar on “t’estimo”
un dia em vas dir.

Temps de dir: “Què tal? Com va, amor meu?”
Guaita el desencís, piano piano i a peu.
Viuria sense tu, faries sense mi,
sinó fos perquè tot el que ens fa falta ja és aquí.

Mou-te carinyo,
que som aquí.