És ara
Ritmen paraules
sota vells passos de tardor.
Plaers, desitjos i records
sota l'ombra d'un vell turó.
Ritmen pensaments, així,
quan ens explicàvem somnis ahir.
M'has atret pels teus secrets.
Ho he entès a poc a poquet.
Pels teus braços viatjo quiet,
dins d'una barca que potser té un fi.
Però és ara
que un vell far brilla de lluny,
quan aquesta nit m'abraçaves
quan m'he perdut.
I és ara que
un riu sona de lluny,
quan aquesta nit xiuxiuejaves
el meu nom.
I sents com trenquen les onades a la nit.
L'amor no és el mateix ni repetint.
Ritmen ocells a dins del vent
quan sento que tot,
tranquil∙lament, va fent.
Què hem guanyat amb tants canvis,
vells camins?
Quan sento que tot té sentit
quan em dius: “Bona nit”.
I és ara
que un vell far brilla de lluny,
quan aquesta nit m'abraçaves
quan m'he perdut.
I és ara
que un riu sona de lluny,
quan aquesta nit xiuxiuejaves
el meu nom.
I sents com trenquen les onades a la nit.
L'amor no és el mateix ni repetint.
