Escandinàvia (Upper Diagonal)
Ei, nena, ets dolça i fas olor de neta; i va pujar rere el seient, cap a casa dels seus vells.
Vivia amunt. Més amunt de
Marià
Cubí, allà on l’aire no és tant «tupid»...
Ah,
Escandinàvia.
Un
Ramon
Casas decorava el safareig, ja a l’ascensor l’havia besat (un rebedor com el meu pis!).
Dits sota la seda encenent-li el desig.
Va obrir la porta, em vaig ficar dins.
Els meus pares són molt rics, estiuegem...
Ah,
Escandinàvia. I les adides ja no eren tant guais, feien xuic xuic sobre el parquet de bedoll. I ara els meus
Levis semblaven molt més vells, com si sortís d’una peli del far-west.
Però quan ella es va agenollar; però quan ella a fons s’hi va lliurar, vaig començar a oblidar que sóc un middle-class de la dreta de l’
Eixampla.
Ah,
Escandinàvia.
Mentre esmorzàvem, va dir-me “no et vull”.
Vaig sentir la fredor des del fons dels seus ulls.
Chaise-long de vaca i una foto amb el rei (heus aquí el seu pare). I vaig sentir el dolor.
Va declinar tornar a besar-me.
No em portaria a...
Ah,
Escandinavia.
