Esperits rebels

La Porta dels Somnis

Han passat ja tantes coses
Des d'aquell últim cop
Des de l'última tarda
No en sé res

Semblàvem inseparables
Però el caràcter i l'edat
Van poder trencar la nostra amistat

Cridar, saltar, sentir
I tant que sí
Prohibit obeïr

Competíem per saber
Qui de les dues era més
I amb el temps vam entendre
Mai vam ser res!

Jugar a no satisfer
Cap requeriment
A l'ordre establert
Rebels ingovernables esperits

Avui que han canviat les normes
Ser rebels se'ns gira en contra
I el joc es torna gris

Aquells dies del passat s'han esvaït
Els voldries esborrar
Les primeres amigues
Formen part d'aquell passat

Que ja no vols recordar