Espill del sol

Ivan Brull

Llac, espill del sol, tan a la vora tota la vida
Quan remuntaràs el vol dels dies perduts?
Quantes mirades ha sabut la calma de les teues aigües?

Postes de sols, com un far fix tot creuant cultures,
alimentant la fam dels pobres, l’oci dels rics.
Quantes històries amaga la calma, de les teues aigües?

Entre els canyars, glops de rantelles, el vent de baix
xiula deixant el seu misteri fora del temps.
Volen els ànecs per sobre la calma de les teues aigües.

Llac, espill del sol, tan a la vora tota la vida.
Tots els futurs són barques lentes pels teus canals.
I els dies són cases surant per la calma de les teues aigües.