Esquimals al desert
Obri senyor Ramón
Ara qui l’empaita sóc jo.
Que he crescut un munt
I ballo amb el puny, puny, puny, puny.
Tot m’ho gasto els dimarts
A Urgell cantonada Borrell.
Un, dos, tres ja l’he pres,
Som esquimals al desert.
Vine’m a veure que estic sol solet,
La teranyina no aguanta el meu pes,
Dalt la carena el riu es veu vermell,
Fes-m’hi un bon lloc si puges cap el cel.
Llunes i prunes vestides de dol,
El pare em crida, la mare no em vol.
Avui la rosada m’ha amarat el front,
L’adéu és per sempre i ens estrenyem fort.
