Esparta
Vinc des de Troia només per tu.
He fet un pacte singular
i Afrodita m'ha promès el teu esguard,
el teu esguard, de tota Grècia el més buscat.
I com un rei he estat rebut
amb tot d'honors que em fan ballar.
El ritme àgil de qui el cor el té robat.
El tinc robat, de Grècia el més enamorat.
Vols fugir amb mi, ha marxat el teu marit.
Vols venir amb mi, serem els prínceps de la nit.
Ja els espartans s'han enfurit.
Ja sóc la guerra de mig món.
És la venjança per endur-me el seu amor.
El seu amor, i Menelau em vol la mort.
Agamèmnon s'ha fet fort
però aquí els troians ja s'han quadrat.
Suportarem deu anys de setges i combats.
De combats, la resistència és tot un art.
Vols fugir amb mi, serem els pròfugs del matí.
Vols venir amb mi, deixem enrere el Sol ferit.
I va sent hora de tornar a la realitat.
No sóc un príncep, no sóc Déu, sóc un humà.
Tinc sang calenta, tanmateix puc ser covard.
Deixaré que es mori juny
i es que Esparta em queda lluny.
i és que Esparta està tan lluny.
...és que Esparta està tan lluny.
Autor(es): Jordi Montañez
