Es puputs d'en Pep d'en Mariano
En Xico en so mes d'abril,
quan hi ha ous de puput,
de dins un socall de figuera
va omplir-ne un almud.
I una volta, de camí,
va troba-se amb en Xomeu.
"Parlarem un altre dia
perquè ara no tenc temps.
Me'n vaig a posar una lloca
que sempre ha sé bona al·lota,
i de tan que m'estim sa lloca
sempre he volgut un poll seu."
I estava molt preocupat.
Donava volta a n'es ous
i no en veia cap, de picat,
fins que va passar un cert temps
que va sortir un terrol·lí
amb una cresta que Déu,
i el va portar a n'es barber
que li tallàs es renclí.
Una matinada en so mes de juny
pujava una barda i no veia gaire amunt,
per mor des cigarro que feia massa fum.
Quan vaig ser dalt sa barda vaig veure una llum.
Va ser una carrossa plena de puputs,
que per no marejar-se anaven asseguts.
Una de cresta bessa feia de pilot
i s'havia enqueixalat menjant albercocs.
Sobre sa carrossa vaig inventar
algunes estrofes i les vaig cantar.
Sa gent que escoltava no pot pensar
per quin motiu jo la vaig crear.
En sa matinada, en s'estiu fa fred.
Tots menys es de doble cresta portaven barret
i per no portar-ne es va constipar.
Tossia i tossia sense aturar.
Fa un temporada feien s'alcavot,
menjaven ulls de xíndria a s'hort den Pilot.
En Pilot i es de sa cresta varen pactar
fer embarcar es altres i a ell deixar-lo estar.
Sobre sa carrossa em vaig inventar
algunes estrofes i les vaig cantar.
Sa gent que escoltava no pot pensar
per quin motiu jo la vaig crear.
Autor(es): Pep D’en Mariano,Xumeu Joan
