Es teu
Et donaré un lloc dins meu, dins meu.
Et donaré un lloc dins meu.
Per arrapar-te i agafar-te,
i xuclar el millor de mi.
I quan surtis de mi, de les meves arrels,
les meves entranyes,
seràs el millor que hauré vist,
i et llençaré al món,
al món, al món, al món, al món,
i et diré: és teu, és teu. És teu.
Perquè l’agafis i el trenquis,
l’agafis i el cremis,
l’agafis i el mosseguis,
l’agafis i te’l carreguis.
Com ho hem fet tots abans.
Com ho hem fet tots abans.
Perquè l’agafis i el trenquis,
L’agafis i el cremis,
L’agafis i el mosseguis,
L’agafis i te’l carreguis.
I no et podré donar res més que això.
I no et podré donar res més que el món.
I quan et facis gran i et caguis en tot,
i vegis que supuren la pell i els tendons,
empeny ben fort,
com quan vas sortir del meu cos
al món, al món.
I agafa’l i trenca’l
i agafa’l i crema’l
i agafa i mossega’l
i agafa i arregla’l.
Com hem fet tots abans.
Com hem fet tots abans.
