Estic sola
Estàs sola en el món,
no tens res ni ningú,
com ningú, com tothom.
Estàs sola, i ets tu
contra el món.
BLANCA
Estic sola en el món,
no tinc res ni ningú,
com ningú, com tothom.
Estic sola i sóc jo
contra el món.
SAÏD
Mira el mar
de bellesa infinita.
En la fosca
tremola i s'agita.
Però l'aigua es torna blanca
quan veu sortir la lluna.
Però l'aigua es torna mansa
com en una llacuna;
el mar també està sol,
és fred i de cristall,
però reflecteix el cel
com un mirall.
BLANCA
Mira el cel
de grandesa infinita.
En la fosca
el fred el debilita.
Però la lluna blanca
li va encenent estrelles,
milers de focs que dansen,
milers de meravelles;
el cel també està sol,
però té un amagatall
al fons del mar calmat
com un mirall.
BLANCA I SAÏD
No estàs sol en el món
(No estàs sola en el món)
el teu mar ja té algú
(el teu cel ja té algú,)
ja té algú com tothom.
(ja té algú com tothom.)
No estic sola, i amb tu
(Jo no estic sol, i amb tu)
sóc el món.
(sóc el món.)
SAÏD
Sóc el mar
que tremola al seu llit.
BLANCA
Sóc el cel
que palpita en la nit.
BLANCA I SAÏD
Sóc el mar
(Ets el cel)
ets el mar
(sóc el mar)
BLANCA I SAÏD
que es besen quan s'acosta l'infinit.
