Ets tan superba
No donarem cap salt, ni petit ni gran
Arrosseguem el pit arran de terra
Mengem estrep, cara a la paret
Fustigats pel dolor de la guerra
Els soldats van caminant
Li hem posat portes, al camp
Hem lligat els gossos amb llonganisses
Ets tan superba, tan estirada
Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal
Els convenis van a la baixa
Les tisores ens senyalen
Racionem les esperances
Fem les cues racionades
Racionem les esperances
Les puntaires afamades
Ploren per no ser tan maques
Com les noies de l’Eixample
Que són molt de Donna Karan
Ets tan superba, tan estirada
Una miqueta d’humilitat t’anirà bé, no prendràs mal
