Et convido a caminar plegats
T'estimaré sense paraules,
sense cap coma ni puntuació.
Jo vull sumar-te al meu esbart
dels ocells negres que m'he guanyat.
I vull fer història amb els meus actes tendres
i repetir el mateix esquema als vespres
i així poder-vos dir demà: no he estat bo ni he estat dolent.
Estic en deute amb l'alegria,
amb la veritat, amb l'aventura i el plaer.
Sento una ràbia malaltissa
quan algú em diu allò que he de fer.
Amb els aprofitats jo tinc un repte.
Amb els caps buits omplerts de massa inerta
i tanmateix encara estimo i obro un solc enmig la terra.
Voldria ara fer arribar
el reguitzell de breus paraules
i els sons i els mots fer-los volar
damunt les ànimes a l'alba.
I que esclatin i mosseguin,
i que llurs llavors s'encenguin i que tot sigui millor.
T'estimaré com a un poema
i com als discos voladors.
Tan sols podràs venir a cantar,
perquè no sé fer res millor.
Però recorda que estimo i odio,
que porto un prisma de colors tan vius
i que aniré a somniar tempestes a un país d'etern estiu.
Jo et convido a caminar plegats
malgrat que sempre vulguin perseguir-me.
Jo et convido a caminar plegats
malgrat que sempre vulguin silenciar-me.
