Ets el meu perquè
Estic sol o acompanyat, ja no ho sé.
Per dins estic, destrossat, però per fora semblo estar bé,
Per fora hi ha una llum que il•lumina la foscor,
Però si us plau, vine entra a dins del meu cor...
Ara que camino sol per aquests carrers,
Me n'adono, del més important dels fets.
Ets la força que em fa viure i em fa fort,
És evident que prové del fons del meu cor...
Aquest somriure que tens,
em fa tornar boig,
i aquesta força que em venç,
que m'ho fa veure tot de roig. x2
Tant de bo, et tingués aquí, ja no sé ni qui es qui.
Te n'has anat i no m'has deixat tranquil.
En un instant m'he adonat que et necessito al meu costat,
això és pura ciència, ets el perquè de la meva existència.
Aquest somriure que tens,
em fa tornar boig,
i aquesta força que em venç,
que m'ho fa veure tot de roig. x2
Aquest somriure que tens,
em fa tornar boig,
i aquesta força que em venç,
que m'ho fa veure tot de roig. x2
Autor(es): Veïns