Et sents sol
Et sens sol com la lluna
i tens por de l'albada
quan t'adorms sempre plores
per l'ahir que ja marxa.
Et sents sol...Cau la pluja sobre els camps...
I tens por que el fred et lligui les mans,
quan t'adorms no somies
pel demà que t'espanta.
Et sents sol, et sents sol...
Tens els ulls plens de buidor, cotó fluix i amargor,
"deixo el cor dins d'un got
que s'el beguin d'un sol glop
ple de vi, ple d'engany,
ple de música i de cants".
emmmmmmmmmm falta... (el cap calent, les nits, el vent,
mmmmmmmmm aire... el cor que ja esclata...
Em falta aire veig el fang dins del teus ulls,
si nedo dins el mar. camí feixuc que mai passa... et sents sol
Et sents sol, et sents sol... et sents sol
Com la lluna en l'univers, l'aire, l'aire és car...)
et sents sol i moriràs,
moriràs, moriràs, sota l'ombra del teu ser
cor d'acer, cor de fang,
cor d'home a cor d'infant.
