Ets preciosa
Estic llegint un poema de l’ Espriu
Que parla d’un amor compassiu
Té frases molt boniques de vegades sorprenents
I transmet una tristesa que no em deixa indiferent
Però he de confessar que no tinc ni idea
De què l’Espriu vol dir amb aquest poema
I tant se val, m’agrada igual
I tu ets com un poema de l’ Espriu
Ets preciosa, però no t’entenc
Com una cançó de Lou Reed
Com una peli de Polanski
Com l’esperit nadalenc
Ets preciosa però no t’entenc.
I si plou mentre fa sol avuí
Potser veurem l’arc de Sant Martí
I moltes vegades m’han provat d’explicar
Com és que aquest fenomen es pot observar
Té a veure amb l’índex de refracció
Però, mai arribo a comprendre tot això
I tant se val, m’agrada igual
I tu ets com l’arc de sant Martí
Ets preciosa, però no t’entenc
Com un quadre de Dalí
Com un llibre de García Márquez
Una cançó de Jaques Brel en Flamenc
Ets preciosa però no t’entenc.
Com una missa a l’església
Ets preciosa, però no t’entenc
Com la llengua francesa
Ets preciosa, però no t’entenc
Com un plànol de la ciutat
Ets preciosa, però no t’entenc
Com la teoria de la relativitat
Ets preciosa, però no t’entenc
Tu ets com el meu smartphone
Ets preciosa, però no t’entenc
Perque ets com l’amor mateix que és, preciós, però mai entès.
Autor(es): Ingmar Kroonenberg
