Èxtasi terrenal
Sota el fosc del teu desig
em deixo caure dins la nit.
El teu alè em crema el coll
i no sé com he de fugir.
Faig camí entre aiguamolls,
m’entrebanco tot sovint.
Devoro bèsties, sempre sol,
i no sé on para el meu destí.
No sé on soc, no tinc destí.
Soc més fort, soc més gran, fora plors, fora enganys,
no sé com hi he arribat.
Sol però capaç d’aixecar el vol, impassible al propi dol.
M’esperen més enllà.
Sento un esglai que em volta el cor,
amb el dolor sóc maleït.
Vull seguir en marxa però tinc por,
el meu record seguirà aquí.
Autor(es): Claudio Trullén,Herba d'Hamelí
