Fal·lera gaijin
M'he adonat què en sóc d'influenciable. Vaig camí de fer-me japonès.
Fa temps que no ballo la sardana, i he deixat de fer castells.
M'he fet una katana i m'he emblanquit les dents.
Diumenges volo estels, tinc tot Ozu en DVD.
Ara dormo en tatami, cada tarda prenc el té,
i aprenc origami (al mestre li dic Sensei).
I m'agrada el peix cru, i menjo l'arròs amb palets,
i a casa sec per terra, i no tinc cadires ni res.
Si t'ofenc em tallo un dit, quan passejo miro el cel.
He amagat els meus Roures i he penjat Hiroshiges,
començo a beure sake, ara sóc callat i auster,
i m'agrada quan plou. Faig reverències i dic "hai"
No sé quant li'n dono a la fal·lera si no puc tenir un jardí zen,
i és que ara ja em troben altres coses : el món és ample i divers.
Em costa el hiragana i amb el kimono tinc fred.
No m'agrada el bunraku : jo no reia ni de nen.
No sé si serà fàcil, ni si estic preparat.
El que més m'amoïna: del kendo surto ple de blaus.
