Fantasma eritrocitari
Tinc mal ací, ací, ací i ací.
Tinc mal allà, allà i més enllà.
Tinc mal al pit, dit, de fit a fit.
Tinc mal al cap, al nas i ací a la mà.
Tinc mal al peu i a l’esternoclidomastoïdal.
Amb certa periodicitat passeges pel meu veïnat,
i hui m’has agafat i les trompes m’has lligat
molt fort, molt fort, molt fort, molt fort, molt fort!
Maleïda sigues tu que amb pèl roig has vingut
i el meu ós de peluix me l’has deixa’t tot brut.
Que cony t’has proposat p’a fer-me tan de mal?
L’únic que jo ara vull és anar-me’n lluny de tu.
Jo vull calor, calor, calor, calor,
i ara tinc fred, tinc fred, tinc molt de fred.
Amb la fol•licle-estimulant va començar,
els estrògens van arribar:
-Ai, quina irritabilitat!
Però quant que em queixaré quan deixeu d’estar...
La “LH” ens va ajudar
però el meu “cos luti” s’ha atrofiat,
la progesterona s’ha acabat
i amb l’enfangada m’ha deixat.
Recorde l’esglai que em vas donar el dia que vas arribar,
jo que em volia amagar i la mare vinga cridar:
-Ja ha arribat! Ja ha arribat!
Encara que cada dia més t’odie,
encara que quan vingues es torne gris el cel,
encara que les hormones s’agenollen als teus peus.
Hi ha vegades que la teva presència ens fa descansar.
I és que si no fóra per tu
TURURÚ
Autor(es): ESiR
