Felanitx 1893
Mira sa lluna
que guaita damunt ses ones:
és sa mateixa
que veu sa dona que enyores;
i que il·lumina
sa teva terra estimada,
aquella illa daurada
que un dia vares haver de deixar.
Te vares embarcar
quan sa vinya se moria,
per mor d'una malaltia
que ca teva va enfonsar.
Però saps que vendrà un dia
que, composta aquella ferida,
a Felanitx tornaràs,
però saps que vendrà un dia
que a Felanitx tornaràs.
Passes ses hores
tot sol damunt de sa barca.
La mar t'engronsa
com els braços d'una mare;
penses en ella,
i amb una altra barca blanca
que amb els amics passejaves,
a Mallorca, a vorera de mar.
Vendràs a Felanitx
i recobraràs sa força
que te donarà es teu poble,
sa teva terra i la mar,
sa llengua que sempre parles
i que te dóna ses paraules
que t'ajuden a estimar;
sa llengua que sempre parles
i que t'ajuda a estimar.
Autor(es): Marosa Cons,Lluís Vaquer
