Fent la ma(r)

Despertadors atòmics

Les 5 a.m.
I torno de la roureda
Fico la clau però el pis és buit sense ella
Encenc la ràdio i l'home del temps
Diu que la nit serà bona i ardent
Tret del sud-oest del meu apartament

On l'estat del cel és ennuvolat
Amb possibilitat

D'algun ruixat
De poca d'intensitat
Però localment
Acompanyat de tempesta
Paralitzat dono voltes a la testa
La truco a casa però si no contesta
Em llenço a la deriva suïcida

Oh ma no me la trec del cap
Des que un dia vaig trobar-la
Amb els peus al meu sembrat

Riff escolta això

Passo pàgina del llibre
Per fi m'he ficat a escriure
Un nou capítol del diari d'un navegant errant
D'aquest gran transatlàntic

L'atmosfera és en flames
Les temperatures són altes
I bufen ràfegues de vent que duen cants de sirena
No em lliguis a la coberta, Hestia

He d'agafar la meva barca amarrada a una dona
Té uns quants forats a proa i popa
I és fora de ruta
I li falta una capa de pintura
I dur-la a la drassana perquè m'hi fiquin fusta bona
Navegant a pedaços però sense treure l'aigua a cabassos

Llevo l'àncora
La vela està estripada
La quilla mig trencada
I la xarxa foradada
Les onades em porten per una mar solitària
Perillosa i salvatge
Però em queda el coratge
Per emprendre amb aquest viatge

Perquè hi ha molts més dies de cel assolellat
Hi ha molts més ports on llevar l'àncora
Hi ha altres barques perdudes en la mar
Fent-la mà(r)