Ferida d'amor

Obeses

VERDAGUER JOVE
Darrera dels mossos, que en mig de l’artiga
arranen los blats,
tot taral·lejant va ma dolça amiga.

Tot espigolant, se planta una espina
i es posa a plorar.
Roseta, què tens? Doncs què tens, per vida?

ROSER
Al taló del peu m’hi puny una espina.

VERDAGUER JOVE
Jo que hi vaig, li trec i el peu li embolico,
tot embolicant-li la nina sospira.

ROSER
No sospiro, no,
pel peu ni l’espina; VERDAGUER JOVE
sospiro per tu —per mi—,
que me l’emboliques,
que curant-me el peu,
del cor m’ets ferida.

A la primera ullada
em vas ferir lo cor,
em vas tenir ferida
i t’amagues pel bosc.

Mon cor és una arpa
de cordes d’argent;
com l’amor les polsa,
sols l’amor les sent.

(ROSER es queda el mocador)

ROSER VERDAGUER JOVE
No sospiro, no, No sospires, no,
pel peu ni l’espina; pel peu ni l’espina;
sospiro per tu sospires per mi
que me l’emboliques, que te l’embolico,
que curant-me el peu, que curant-te el peu,
del cor m’ets ferida. del cor m’ets ferida.