Figureta de vidre

Santi Vendrell

Tens divuit anys i un lleu somrís,
figureta de vidre.
El cabell negre, suau i llis
l'aigua del mar hi llisca.

Desconfiada vas pel món
guaitant els mil vents que t'amainen,
cercant mil cants de sol a sol,
ballant amb qui vulgui abraçar-te,
somniant un príncep que vindrà
a dur-te la sabata blanca...

i jo pensant: qui t'amanyaga?

cantes, balles, plores.

Amb un sol dia de ser al teu costat
conformaria aquesta soledat,
amb un petó dels teus llavis de mel
consolaria la sed del meu bes.
I passo hores al llit estirat
imaginant passejar al teu costat,
escrivint frases que parlin de tu,
estripant poemes que acabar no puc...

Canto, ballo, ploro...

Filla i amiga de l'amor,
jugues amb les paraules,
Oh feridora del meu cor,
els teus mots m'emmirallent.

Joguina i dona d'un sol cop
captives amb tons ulls de fada,
enjogassats amb la il·lusió
davant la por com dos brolls d'aigua,
color de poma de tardor
són com dos espills que s'escampen...

I jo pensant: qui t'amanyaga?
Cantes, balles, plores.