Fil carmí

Pàrking

Eus aquí dues mans, que no poden fer
res de bo, des de dolent
només sorolls estridents
Ganyotes que espanten al diable mateix
el blanc de la cara es va fer patent
la dama de l'alba et va fent costat
l'angúnia i el mal i els ulls cremant
les cames fan nosa, no pots respirar

Ara saps que estàs vivint
veient córrer el fil carmí
i notes les contraccions
com s'apaguen a poc a poc
i un cansament tendre, dolç i blau
tens el teu final feliç.

I ara t'adones de tot el que has tingut
de la flaire que s'escapa de l'argila de l'arbust
el miolar dels gats en cel
ja no et semblen tan odiosos
Per què deu ser?
Ja no pots concentrar-te
et distreus contínuament

Ara saps que estàs vivint
veient córrer el fil carmí
i notes les contraccions
com s'apaguen a poc a poc
i un cansament tendre, dolç i blau
tens el teu final feliç