Finestres

Jordi Pèlach

Surto a enterrar
secrets sota l’altar.
La lluna em jutjarà,
el que no vull és veure’t dubtar.

Escolto xiuxiuejar
veus del més enllà:
em diuen que marxaràs
mentre t’observo descansar.

Si obro finestres és perquè no vulguis sortir,
si em torno fràgil és per poder abusar de tu, amor.

Escampo, amb habilitat,
les sospites amb sarcasme,
entre cínic i mordaç.
Estimar = odiar.

Si obro finestres, és perquè no vulguis sortir.
Si em torno fràgil, és per poder abusar de tu, amor.

El nen té por de l’exterior,
vol viure vides que no viuré.
La mort serà un pastisset dolç
que a poc a poc em menjaré.

I, al final, podré tornar,
saciat, al meu racó etern.
El nen lluita pel poder:
vol viure vides que no viuré.