Fins a les dents
Cert que no hi ha res que faça el pes sense valors
Enmig la llum, en clau de Sol no hi han més misèries
Només hi han fets tancats a dins del claustre fosc
on feia fred, d'on faig l'esforç, on senc el goig
de treure a fora la esperança i tanta ràbia...
Tant de temps d'estar en bàbia
ferit per la mandra
perdut de paraula
i procastinació...
Estic exactament al mig del centre del no res
i ací al desert, fetes bastió, trobe tantes pedres
La història és dol escrita dins del claustre fosc
i te un sentit, tot te un valor, armat per fi
després de tanta discrepància, i tanta ràbia...
De tragèdies se'n treu sàvia
i del Sol la llum robada...
Autor(es): Marc Martí
