Xavieruga

Fins al monyo


Imprimir canciónEnviar corrección de la canciónEnviar canción nuevafacebooktwitterwhatsapp


Codony de Borgonya,
grinyol de cigonya,
i un minyó que empeny un aufrany que s'engronya.
Jugant l'amanyaga, de poc no l'escanya.
A la carmanyola, bunyols i lasanya.

Carquinyolis, espardenyes, barrundanyes caribenyes.
S'arrapinyen les piranyes, caliquenyos, contrasenyes.

És lluny, la senyora,
monsenyor l'enyora.
Un costa-riqueny i la seva minyona,
ara la menysprea, ara l'encanyona.
I prou que la renya, el pocavergonya.

Escopinya estranya,
al cap té una banya.
Un kenyà grenyut esclafinya castanyes.
Ningú no l'acompanya, amb un giny s'apanya.
Ferreny, les apinya en terrenys de muntanya.

Espinyoca el trencapinyes, sastrinyoli, tracamanya.
Sarmenyera, musaranya i abonyega la tartanya.
Constrenyible, carronyaire, xampanyera apunyalada.
Llenyataire, ganyotaire i un conyac pren la cunyada.

Brunyeix la banyera,
d'estany de Llinyola.
Neda una tonyina, amb capteny, assenyada.
De sobte, amb desdeny, tot d'una menyscaba.
I l'aigua es tenyeix, vermella en dinyar-la.

Viarany que s'allunya.
Canyís amb vicunya.
En una cabanya fa un gruny la gardunya.
Doncs pateix migranya i se sent perranya.
I un nyu que bonyiga i un pany que s'encunya.

Espinyoca el trencapinyes, sastrinyoli, tracamanya.
Sarmenyera, musaranya i abonyega la tartanya.
Constrenyible, carronyaire, xampanyera apunyalada.
Llenyataire, ganyotaire i un conyac pren la cunyada.