Flor de marge
Flor de marge, raconera,
arrimada a algun costat,
fas la vida per la vora
amagant la veritat,
passes a soles el cicle
del naixement a la mort
i contemples tot el riure
de la història d'aquest món.
Els camins són de tendresa,
la cuneta de gelor;
els rius arramblen l'aigüera,
i tu et quedes amb un blau mort.
Flor de marge, qui t'estima
sinó en secret i amb dolor?
Autor(es): Vicent Torrent
