Flor de marge
Flor de marge, raconera,
arrimada a algun costat,
fas la vida per la vora
amagant la veritat.
Passes a soles el cicle
del naixement a la mort;
i contemples tot el riure
de la història d'aquest món.
Els camins són de tendresa,
la cuneta de gelor;
els rius arramblen l'aigüera,
tu et quedes amb un blau-mort.
Flor de marge, qui t'estima
sinó en secret i amb dolor?
Autor(es): Manolo Miralles,Vicent Torrent
