Foc
Foc, per tot arreu foc.
El nostre poble és, tot ell, foc.
El vent cobreix amb torterols
de flama i fum el caseriu,
l'horta que baixa cap al riu,
els arbres sols, tot sols.
Amb els ulls ben secs ploro, germans,
a al roja llum.
Torça el dolor les meves mans,
com foc.
Foc, per tot arreu foc.
El nostre poble és, tot ell, foc.
Llengües de doc, braços de foc,
horrible és l'abraçada.
El cel s'ha omplert, ben a poc a poc,
d'ales de foc, de foc.
A sota plou cendra i fosca
dol i desolació.
Em torça les mans aquest dolor,
de foc.
Foc, per tot arreu foc.
El nostre poble és, tot ell, foc.
Només de tu pot rebre ajut
contra la mort el nostre poble.
I si tu vols i et queda sang,
res no és perdut, perdut.
Càvec, pic, galleda, destral,
tot et pot servir.
Si et resta la sang res no has perdut
al foc.
Autor(es): Popular
