Font en els ulls
El dia en que la por es va estendre més enllà d'uns versos
i un mot escrit es va encarnar en la veu que jo temia
i jo era a prop de ser oblidat,
a prop del buit, a prop del no res,
a prop de no tornar a plorar,
corria lluny del seu rebuig,
lluny de caminar al seu costat
i molt lluny del seu cos...
Amb el sol mort i el vent tan quiet, els rius ja no baixaven,
el ventre encès, les mans terroses, els ulls s'assecaven,
i et preguntava si era bo
tornar a creure en la meva sort,
tornar a creure en el meu món,
i et demanava una il.lusió
per trencar la meva foscor,
per trencar sequeres...
Tu vas dur la llum del sol,
un buf de vent i el llit del riu per mi... per mi.
Tu em vas fer la pell suau,
vas descobrir una font en els meus ulls... els meus ulls.
Tu vas trencar la meva foscor... vas trencar sequeres...
Si mai veus que la por s'estén més lluny que la paraula,
i et manca llum, no sents el vent i no pots trobar aigua,
i em preguntes si és bo
tornar a creure en la teva sort,
tornar a creure en el teu món,
i em demanes il.lusió
per trencar la teva foscor,
per trencar sequeres...
Jo duré la llum del sol,
un buf de vent i el llit del riu per tu... per tu.
Jo et faré la pell suau,
descobriré una font en els teus ulls... els teus ulls... els teus ulls...
