Fotocopiadora
Què he de fer si no amago qui sóc i el que vull fer,
i em feu aquella mirada.
Què he de fer si vull viatjar amb un cotxe vell
per poder gaudir del paisatge.
No puc emprendre nous camins plens de perills
si us deixo amb els ulls plens de llàgrimes
plorant per mi.
Què he de fer si jo vull creuar un gran desert
per poder entendre què és el tenir set.
Perquè escriure tantes pel·lícules si el el carrer
és ple de gent feliç perquè és normal.
No puc emprendre nous camins plens de perills
si us deixo amb els ulls plens de llàgrimes
plorant per mi.
No podré somriure mai més tranquil.
Pares, perdoneu-me però jo sóc així
i em dol dins els ossos ser un mal fill.
Però no puc viure sense fer camí,
que es foti el món, però si ploreu, no somriuré més tranquil.
No puc emprendre nous camins plens de perills
si us deixo amb els ulls plens de llàgrimes
plorant per mi.
No podré somriure mai més tranquil.
Pares, perdoneu-me però jo sóc així
i em dol dins els ossos ser un mal fill.
Però no puc viure sense fer camí,
que es foti el món, però si ploreu, no somriuré més tranquil.
Perdoneu-me però jo sóc així
i em dol dins els ossos ser un mal fill.
Però no puc viure sense fer camí,
que es foti el món, però si ploreu, no somriuré més tranquil.
Autor(es): Pol Fuentes
